Situada al nucli antic de la vila. És de planta rectangular, amb un campanar de torre de base quadrada. Sense cap resta constructiva d’època romànica, possiblement s’assenta sobre la primitiva església esmentada per primer cop en un document de 1085. Fou reformada i ampliada al segle XVII (1622) i el campanar és del segle XIX (1802) segons una pedra datada. A la dècada del 1960 va ésser novament reformada. A l’ interior hi ha diversos retaules barrocs: el retaule major, de gran esveltesa, presidit per la imatge de la Verge dels Àngels i les dels sants titulars, i els retaules de la Mare de Déu del Carme, de Sant Isidre, de Sant Antoni de Pàdua i de la Verge del Roser, tots restaurats el 2003. Es conserven dues lipsanoteques de fusta i un canelobre d’època medieval, i la pica baptismal és també probablement romànica. L’església ha estat declarada bé immoble d’interès cultural.

Església de Sant Romà d’Erts

És una petita edificació de planta quadrada amb campanar de cadireta de dos ulls sobre l’entrada i amb porxo. Conté a l’ interior un retaule barroc del segle XVIII, procedent de l’antiga església, amb dos nivells i predel·la, amb pintures que evoquen el martiri de sant Romà i, a sobre, una fornícula amb la imatge de la Immaculada flanquejada a ambdós costats per l’escena de l’ Anunciació de la Verge. A poca distància d’aquest temple, en l’arrencada del camí que s’enfila per la part posterior del poble, hi ha les restes de l’antiga església romànica, datada a la segona meitat del segle XI o la primera del XII, que consten del basament del mur de tramuntana i l’arrencada de l’ absis. Hi ha indicis d’haver tingut pintures murals.

Església de Sant Andreu del Prat del Campanar (Arinsal)

Situada al prat del Campanar a uns 400m al nord del poble al peu de la carretera. De propietat particular, és una reconstrucció de la primitiva església romànica emplaçada en aquell lloc, feta el 1975 sota la direcció de Pere Canturri a partir de les restes existents, gran part de l’absis, dues parets laterals amb angles i una porta, i dels indicis revelats per l’excavació feta en el mateix lloc. L’església primitiva fou destruïda, segurament per dues allaus, al segle XIII i al segle XVII. És una esglesiola de petites dimensions, amb planta rectangular i absis semicircular a llevant, amb l’entrada pel costat de ponent i amb campanar de cadireta d’un sol ull. Adossat a la paret de migjorn hi ha un annex construït el 1983, que conté el panteó de la família propietària. Els treballs d’excavació, fets entre els anys 1969 i 1973, resultaren molt fructífers, en obtenir-se fragments de pintura mural romànica, una quantitat important de fragments de ceràmica medieval, un lot de monedes datades des del segle XII i una lipsanoteca de pedra tosca, a més de diversos enterraments. 

Església de Sant Climent de Pal

Construïda a la darreria del segle XI o el començament del XII, conserva una bona part de l’estructura romànica i posseeix un esvelt campanar de torre quadrada, de la mateixa època, adossat a la façana nord i que té tres pisos amb finestres geminades, que són dobles al tercer pis, cas únic a Andorra.
S’accedeix a l’església a través d’un porxo, que dóna pas a una nau central rectangular, amb volta de canó, que presenta una capella lateral tallada a la roca i un absis de base quadrada orientat a l’est, i que constitueix un afegit que substitueix l’absis original. S’hi venera una imatge de fusta policromada de la Mare de Déu del Remei, del segle XIII, restaurada. L’interior de l’església és presidit per un retaule barroc, dedicat al sant titular, datat el 1709, i també hi ha una pica baptismal de granit, del segle XII, i una esvelta reixa de ferro forjat. A la sagristia es conserva una segona pica, també de granit i de la mateixa antiguitat que la pica baptismal, que probablement era un dipòsit d’oli. A la dècada del 1970 hom reconstruí el pòrtic primitiu i reobrí la porta romànica original, dins un projecte de restauració dirigit per Pere Canturri i Cèsar Martinell. En aquest període es posaren al descobert les pintures murals del segle XVI que quedaven amagades sota una capa de calç i que s’havien fragmentat en obrir una nova finestra al segle XVIII. Dins un nou projecte restaurador, s’han consolidat novament l’any 2003.

Església de Sant Joan de Sispony

És tracta d’una església del segle XVII, segons les pedres que hi ha a la façana. Possiblement el seu origen és romànic, però al llarg dels anys la seva construcció ha estat totalment transformada des dels seus fonaments. Té un campanar de torre i una nau rectangular. Recentment ha estat restaurada i els elements de cert interès posats en valor.
Al començament dels anys setanta, a la sortida del poble, vora el cementiri, Pere Canturri localitzà una església, que catalogà com a romànica. Actualment les poques restes localitzades han tornat a restar sepultades.
El primer document on apareix esmentat el poble de Sispony és la concòrdia de l’any 1162. Entre els signataris figura G.R. de Sispony. L’església, per contra, no apareix esmentada fins el 30 de maig de 1272, en què Rula de Serters, en feu el testament, deixa 12 diners a Sant Joan de Sispony.

Església de Sant Cristòfol d’Anyós

Situada a l’extrem del turó on s’assenta el poble, sobre un espadat que domina la vall de la Valira del Nord, és de base romànica, probablement del segle XII. La construcció original, de dimensions reduïdes, fou ampliada al segle XVI amb la demolició de les parets sud i oest que es reconstruïren amb l’annexió a la part baixa d’un campanar de torre de planta quadrada aconseguint així una nau més ampla. De l’obra original, en resta avui el basament, el petit absis semicircular i la part inferior de la paret nord. L’interior de l’absis havia contingut unes pintures murals romàniques, de l’escola del mestre de Santa Coloma, descobertes a la dècada del 1930, i que representaven la Verge flanquejada per dos apòstols, segurament sant Pere i sant Pau. Vers el 1936 aquestes pintures foren arrencades en la seva major part i incorporades a una col·lecció particular nord-americana, d’on haurien passat a Madrid. Actualment se’n desconeix la ubicació. Hi romanen unes altres pintures, dels segles XIII i XVI, respectivament, sota les quals es poden observar fragments de pintura romànica. A la segona meitat del segle XX fou objecte de restauració, sota la direcció de Cèsar Martinell l’exterior i Pere Canturri els interiors. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol), patró dels automobilistes, hom fa el seu davant la benedicció dels automòbils. Ha estat declarada bé immoble d’interès cultural (2003).